La mía novia queriba estar-ie una semaneta de turismo rural. «Asinas me feré fotos pa’l Instagram, que d’estas no’n tiengo guaires».
Con lo ben que hesem estau per Indonesia u per New York, como atras veces. El llugar se’l va decedir ella. Si hese siu Chaca u Benás, astí encara tiens bel SPA u pa chugar a’l pádel. Esto eran cuatro casuchons amagaus per ixes montes. De bars, dos y para de contar, onque nomás n’habeba chent d´ixa que no tiene mundo y no sabes de qué charrar.
El BMW caleba llevar-lo a que me’l llavasen, conque vam salir de Zaragoza con l’Audi. Mos va costar no res, chino chano, sin pasar de 160. Hala, ¿tos queriz creer que va tenir que aparcar a’l raso? «Aquí, de garaje tenim el nuestro y prou», me van dir. De pistón. Mos van meter a un cuarto que ni jacuzzi n’habeba; con ixo to’l digo tot. Sí que é verdat que dende la terraza se i veyeban las crenchas de la sierra y un río con l’aigua ben cllara, pero y qué. Pa las comidas, no podebam esllegir. De menú no’n teniban, y comebam lo mesmo que los de demás. ¿Guarda án s’ha visto?
Amás, la verdura, el magro, los güegos…; se’l criaban ellos, y no sabeba como lo que i compra la misacha que mos cocina.
La primer noche no va dormir guaire. Encara que la cama era ben cómoda, se sentiba un muchuelo u bel bicho d’ixes y me va desvelar. A lo que queriba adormir-me, encomenza un gallo a dar la matraca, y de dimpués van pillar el relevo las campanas del campanal. En almorzar me les va quejar a los dueños. Como qui siente llover.
Tenibam proyectau de fer una ruta. Me i llego a’l auto y me trobo una merdada disforme que cuasi me l’enrruna. Si era de mixón, ya tos digo yo que no le van quedar ni las pllumas. Cuan va sentir los míos reniegos, la dueña va sacar una fregona y me va ixaiguar lo más gordo. Pasau el trance, vam arrancar. La mía novia, sin soltar el móbil, se va entretenir to’l día per ixes espinganez que i posan a las guías de turismo. Yo no diba res; manimenos, qué se me’n va fer de llargo. A lo que ibam a retirar, va ella y jode el peu endentro un zalapastro. No sé si sería de bou u de dinosaurio. A’l veyer-se aquel empllasto enganchau, empeza a estroliquear con una pata en l’aire y se le peta el tacón del atro zapato.
Qué panorama; el sueldo d’un mes a tomar po’l saco.
Y un pendiente con diamantes tamé regular que se le i quedaría per allí. Se va llimpiar restregand-se con unas yerbas y vam jopar de vuelta. Send que cuan ibam a llegar estaba escuro, va seguir las endicacions del GPS. A lo que me va dar cuenta estabam allá alto a una costereta que paez que querise arrimar-se a’l cielo, a metat de dos callizos que se i cruzaban. Ni enta abant ni enta adetrás podebam tirar. Rai que van salir unos a aduyar-mos, y entre espientas per aquí y acelerons per allá va sacar l’auto del cepo. Ara, que la chapa va llevar güen repaso per aquellas parez. Di que mia; mi pare les va dir a los del concesionario que me’l posasen tot de nuevas.
De lo de demás, prefiero no seguir-tos contand, perque m’enciendo. Estes llugars chicoz pa’l que los quiera. N’habend-ne capitals, cal ser meloncio pa querir vivir a atro lau.