I.
M´en voi ta la fuen
m´en voi tal huerto
dixaz-me estar la chen
cerro la puerta i plego
no me queraz trucar
perque el móvil no me´l llevo
nomás el regador
i el bigoset nuevo
nomás la terra i yo
l´aigua fresca i el mio esfuerzo.
II.
Al huerto tiengo pllantau
de tot un poquet más u menos
i tamé n’hai jarcia
que medra sin yo querer-lo.
Asinas pasa a la vida:
nusatros im sembrán
i lluego medra de tot
pero no tot é bueno.
En fa falta tantas de cosas!
Aigua i conocimiento,
ganas de treballar
i lo primero de tot… tenir huerto!
III.
Lluz que escllata
i nace endentro
cada mata
un alcuentro
l´aigua é pllata
é la vida, está al centro
i es míos suenios
esbulligan toz revueltos
entre flloretas i surcos
enrestín t’afuera l´ivierno.
IV.
Torna la primavera
la lluz de la tarde i la melsa.
Torna la lluvia a funir-se
en bardo a las acequias.
Es gatez que han pasau l´ivierno
enristen enchugaldrius
gurrionez de canalera
se chitan llargos al sol
maulán de gusto a la era.
Las yayas charran al sol
es ninos chugan afuera
navegan es llabradors
i la viña ya verdea.
Abril truca, ben arregllau,
tot pincho el domingo ramos
fa cara de frío i set
i mos dice, pa animar-mos:
“Imposiblle este verano
tos podaz remuixar toz!
Candau hez de meter a las basas,
u mos secarem toz!”

